[et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”Plant Types” _builder_version=”4.0.6″ custom_margin=”-0.3%|0%|4%|0%|false|true” custom_margin_tablet=”|0%|0%|0%||true” custom_margin_phone=”” custom_margin_last_edited=”on|tablet” custom_padding=”22px||3px||false|false” border_color_all=”#998877″ border_width_right=”3vw” border_color_right=”rgba(0,0,0,0)” border_width_left=”3vw”][et_pb_row _builder_version=”4.0.2″ width=”90%” max_width=”1111px” custom_margin=”|auto||82px||” custom_padding=”3px|||||”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.0.2″][et_pb_text _builder_version=”4.0.6″ text_font=”Raleway||||||||” text_font_size=”16px” text_line_height=”1.8em” inline_fonts=”Lora”]<\/p>\n
\u00abPer canviar el m\u00f3n primer cal canviar la manera de n\u00e9ixer\u00bb<\/i><\/b> Michel Odent<\/span><\/p>\n Quanta verittat que cont\u00e9 aquesta frase! I \u00e9s que els seus llibres i escrits van ser, entre molts d’altres com els de Casilda Rodriga\u00f1ez, Consuelo Ru\u00edz V\u00e9lez\u2026. la meva \u00fanica preparaci\u00f3 al primer part. Aix\u00ed que no cal que m’allargui explicant perqu\u00e8 al blog tamb\u00e9 hi haur\u00e0 un espai per la maternitat i la crian\u00e7a, oi? La frase ho resumeix tot…:)<\/span><\/p>\n Anys abans de quedar embarassada o de plantejar-me seriosament de voler-ne estar, ja em va interessar aquest tema, em movia una gran passi\u00f3 sobre com canviar aquest m\u00f3n i totes les parts despertaven en mi molt inter\u00e8s. Quina revoluci\u00f3 interna fou per mi!<\/span><\/p>\n El primer embar\u00e0s em va arribar just quan la comunitat on vivia passava per un moment d\u00e8bil, per un moment de transformaci\u00f3 i de necesitat de mudan\u00e7a per\u00f2 amb poca energia grupal i molta precarietat econ\u00f2mica. La forma en qu\u00e8 m’havia plantejat la crian\u00e7a era aix\u00ed, en comunitat, no entreveia com poder-ho fer d’una altra manera i tampoc m’agradava gaire la idea… per\u00f2 la comunitat es va desfer, no pas el grup de persones amb qui preservo un enorme amor, per\u00f2 s\u00ed l’espai i el nucli de conviv\u00e8ncia i projecte.<\/span><\/p>\n La meva parella i jo vam comen\u00e7ar a construir una iurta per poder-hi viure, donar llum al nad\u00f3 i estra tranquils una temporada, la precarietat era una una cosa pesada en aquell moment prec\u00eds per\u00f2 vaig tenir la gran sort d’estar acompanyada per una pila de persones boniques que van fer possible la hist\u00f2ria que ara us explicar\u00e9.<\/span><\/p>\n Per qu\u00e8 compartir la hist\u00f2ria del meu part?\u00a0<\/span><\/p>\n Ens han bomardejat amb hist\u00f2ries de terror sobre els parts per totes les vies possibles per fer-nos estar espantades, infantilitzades, sense control sobre el nostre cos, ni el moment vital…. Tant, que pot ser una llarga i dif\u00edcil deconstrucci\u00f3 personal poder arribar a parir com cadascuna de nosaltres desitgi, parir sense tenir por i\/o parir amb plaer, en definitiva, recuperar la naturalesa dels parts.<\/span><\/p>\n Crec que llegir hist\u00f2ries de parts pot ajudar a veure’n diferents maneres, pot ajudar a desmitificar un moment de la vida preci\u00f3s i \u00fanic, a veure-ho tal i com \u00e9s, un proc\u00e9s fisiol\u00f2gic natural pel qual totes hi estem preparades i en qu\u00e8, com una cosa que pertany a la vida, hi ha llum i tamb\u00e9 foscor.<\/span><\/p>\n Per acabar vull donar gr\u00e0cies a la Maria i a l’equip de Migjorn per animar-me a escriure sobre el meu part al cap de pocs dies ja que, encara que \u00e9s un fet que mai m\u00e9s s’oblida, ara puc recordar-lo tal i com el vaig viure en aquell moment.<\/span><\/p>\n EL MEU PART, EL NAIXEMENT DE L’IRU:<\/span><\/p>\n No sabria dir quan va comen\u00e7ar realment el part, per\u00f2 uns dies abans tenia la sensaci\u00f3 que no s’esdevindria, estava tant de gust embarassada que vaig comen\u00e7ar a tenir la sensaci\u00f3 que aquest estat de felicitat i armonia faria endarrerir molt\u00edsssim el naixement del nad\u00f3, tamb\u00e9 perqu\u00e8 pensava que ell tamb\u00e9 deuria d’estar genial dins meu.<\/span><\/p>\n La nit que vaig sortir de comptes un amic feia un concert, jo vaig decidir de no anar-hi i quedar-me sola amb el nad\u00f3 i vam xerrar molta estona i profundament, vam repassar tot all\u00f2 que ens havia passat durant el temps que hav\u00edem estat junts, vam tancar coses pendents, li vaig explicar (despr\u00e9s de preparar-me sola) que jo ja estava preparada perqu\u00e8 nasqu\u00e9s, per seguir junts per\u00f2 d’una altra forma, li vaig parlar del “m\u00f3n exterior”… i li vaig dir que quan est\u00e9s preparat podia n\u00e9ixer, que no hi havia pressa per\u00f2 que era millor de fer-ho un dia d’aquells… b\u00e9 i m\u00e9s coses…<\/span><\/p>\n A l’endem\u00e0 quan em vaig despertar, vaig perdre el tap muc\u00f3s. Estava tranquil\u00b7la encara que molt emocionada, no notava contracccions ni res m\u00e9s d’estrany\u00a0 que una lleu sensaci\u00f3 com si m’an\u00e9s a baixar la regla, aix\u00ed que vam seguir amb els plans del dia i van venir a dinar uns amics; vam menjar una “mousaka” deliciosa que havia fet la Maria i despr\u00e9s, a mitja tarda, vam acabar de preparar les coses que faltaven pel part, vam inflar una piscina, vam preparar menjar, ho vam netejar tot… Eren les vuit o les nou del vespre i vaig decidir d’anar a descansar, no t<\/span>enia contraccions per\u00f2 notava que a les hores que seguien que tot comen\u00e7aria. Vam dormir per\u00f2 no vaig dormir profundament i cap a mitja nit ja notava unes contraccions suaus, com aut\u00e8ntiques onades, que notes que s’apropen abans que hi siguin i que tal com v\u00e9nen se’n van i es fonen a l’immens mar. En Bizu va comen\u00e7ar a escalfar olles per omplir la piscina i va encendre una espelmeta, tamb\u00e9 anava comptant la durada de les contracccions… jo estava meravellada, em sentia molt feli\u00e7 i tanquil\u00b7la, en un altre estat i em semblava que era la nit m\u00e9s bonica que mai havia viscut, molt sensual. Encara m’ho sembla. Aix\u00ed vam passar la nit, tot i que el sentit del temps era un altre i a mi, encara que no me n’adonava, em va passar volant. Aix\u00f2 em sorprenia mot aquella nit, alguna vegada li deia a en Bizu quan veinia i se n’anava una contracci\u00f3 i li preguntava quant havia durat, ell em responia que un minut o un minut i mig i no m’ho podia creure, ja que per mi eren uns segons i prou.\u00a0<\/span><\/p>\n B\u00e9, d’hora al mat\u00ed van arribar l’Adela i la Blanca i, encara que tenia molt clar que no miraria en tot el part quant havia dilatat, perqu\u00e8 pensava que calia dilatar del tot i no importava saber com duia la dilataci\u00f3, vaig decidir de fer-ho. Havia dilatat molt poc, tot just havia comen\u00e7at i aix\u00f2 em va desanimar molt. Havia estat molt de gust fins llavors, aquesta informaci\u00f3 em va fer sortir de l’estat fant\u00e0stic en qu\u00e8 estava i per un moment em vaig desanimar en pensar que el part seria molt llarg, vaig t\u00e9mer de cansar-me massa, van apar\u00e8ixer pors amagades i impaci\u00e8ncia… En Bizu em va animar i ens vam estirar a dormir una estona. Al cap d’unes hores, em vaig despertar amb contraccions una mica m\u00e9s intenses i tot i que no ho recordo amb gaire claredat\/realitat, feia calor, molta calor i jo estava entre una pilota, el terra, el llit… i notava com tot s’anava intensificant r\u00e0pidament, m’ajudava una cosa que m’havia dit la mare, que vei\u00e9s cada contracci\u00f3 com una de menys i no com una de m\u00e9s, com a una cosa que t’acostava al beb\u00e8. Recordo que quan ja era molt intens, hi va haver un moment que la calor (40\u00ba) em dificultava de respirar b\u00e9 i de descansar, llavors em vaig posar a la piscina (que ja no era calenta) i em va alleujar molt (la calor), all\u00e0 hi vaig viure el final de la dilataci\u00f3. Hi ha haver un moment que recordo que vaig pensar que no podia m\u00e9s, que em rendia… tamb\u00e9 vaig tenir una estona d’un dolor estrany entre contracci\u00f3 i contracci\u00f3 que no em deixava recuperar b\u00e9 la for\u00e7a. De cop vaig recordar una cosa que havia llegit, que al final de la dilataci\u00f3 eren molt habituals els sentiments d’aquesta mena, de no poder m\u00e9s, de rendici\u00f3… i que indicaven aix\u00f2, el final de la dilataci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00f2 va semblar que era. Vaig sortir de la piscina i al cap de poc vaig tenir com el primer reflex o necessitat d’emp\u00e8nyer, era com si el cos ho fes tot sol, no hi havia cap dubte que havia d’emp\u00e8nyer, era clar\u00edssim. En aquest moment no recordo dolor, o almenys el qu\u00e8 podia semblar-ho, tenia la necessitat d’emp\u00e8nyer molt fort, amb una for\u00e7a sobrehumana, i aix\u00ed ho feia i la sensaci\u00f3 m’impressionava un munt, notava com el beb\u00e8 anava sortint de dins meu. El vaig voler tocar i vaig notar com alguna cosa molt molt tova que ja estava a punt de sortir. Despr\u00e9s recordo com en un intent molt fort es va trencar la bossa d’aig\u00fces i despr\u00e9s va apar\u00e8ixer el caparr\u00f3, en aquest moment em costava de no caure en la tentaci\u00f3 d’emp\u00e8nyer tota l’estona; tot i que no em vaig esquin\u00e7ar, pot ser que fes for\u00e7a en algun moment entre contracccions.<\/p>\n El tocava amb la m\u00e0 i el veia en un mirallet, fins que al final va sortir i el vaig poder agafar, era preci\u00f3s, em mirava i estava all\u00e0 tan tranquiil com si res hagu\u00e9s passat i relliscava un munt. Ens vam estirar al llit i al cap de poca estona vaig parir la placenta, despr\u00e9s ens van tallar el cord\u00f3… tot i que no recordo res d’aix\u00f2 darrer, nom\u00e9s recordo estar al llit amb el meu beb\u00e8, i aix\u00ed vam seguir no s\u00e9 quantes hores i dies…<\/p>\n Aix\u00ed va anar el part, el naixement de l’Iru, que si hagu\u00e9s de resumir en poques paraules crec que serien: intens i al\u00b7lucinant… UN GRAN VIATGE!<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.0.6″ custom_padding=”0px||5px|||”][et_pb_row _builder_version=”4.0.6″ custom_padding=”0px|||||”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.0.6″][et_pb_image src=”https:\/\/mandragoracosmetica.com\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/julia10.jpg” _builder_version=”4.0.6″][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=”4.0.6″][\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.0.6″][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.0.6″][et_pb_blog fullwidth=”off” posts_number=”3″ include_categories=”all” show_author=”off” _builder_version=”4.0.6″][\/et_pb_blog][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abPer canviar el m\u00f3n primer cal canviar la manera de n\u00e9ixer\u00bb Michel Odent Quanta verittat que cont\u00e9 aquesta frase! I \u00e9s que els seus llibres i escrits van ser, entre molts d’altres com els de Casilda Rodriga\u00f1ez, Consuelo Ru\u00edz V\u00e9lez\u2026. la meva \u00fanica preparaci\u00f3 al primer part. Aix\u00ed que no cal que m’allargui explicant perqu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4274,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[26,63],"tags":[],"class_list":["post-4272","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-maternitat-i-crianca","category-maternitat-i-crianca-ca"],"yoast_head":"\n